Després de quatre anys, tenim sentència de l'Estatut. Després de quatre anys d'una mort anunciada, sembla que n'hi ha que pensen que podia haver estat pitjor... A Madrid, sembla que tothom està content amb la sentència, curiosament uns i altres sembla que hagin guanyat...Això ens deixa molt clara una cosa, a tots els és incòmode Catalunya i la seva identitat.
Com en ocasions anteriors ens deixen clar que Catalunya no té cabuda dins d'Espanya. On és l'Espanya plural que ens prometia fa 6 anys Zapatero? On està aquell bri d'esperança per al federalisme? Mai ha existit! Madrid no està interessat en cedir ni un milímetre. El federalisme ha mort.
Quina és la perspectiva que ens espera? Anem enrera com els crancs, ens retallen els drets de la nostra llengua, ja que es veu que el castellà està amenaçat! Quina broma de mal gust!
Catalunya no és una nació? Crec que hi ha més d'un ciutadà d'aquest recoi de país que hauria de revisar la definició de nació!
I el finançament? Quan tindrem igualtat amb la resta de l'estat? O es que Catalunya ha de pagar penyora per voler mantenir la seva cultura i llengua?
Es que a Madrid ningú no se n'adona que aquests agravis a Catalunya només incrementaran les files de l'independentisme? Quina altra sortida ens queda als que volem defensar una cultura i llengua que ens són pròpies? Ara que ve l'any Maragall no estaria malament recuperar aquell Adeu Espanya! per a un estat que, un cop més, ens gira l'esquena i ens diu que no cabem dins del seu concepte de nació.
La sentència del TC subratllarà que España es una nación indisoluble, no cal dir que em recorda certa ideologia que fa esgarrifar i esclareix perfectament fins a quin punt hi ha coses que encara no han canviat en els últims 30 anys. No, continuem igual que sempre, incapaços d'una convivència amb la resta de l'estat que no impliqui un estira i arronsa continu. Fins quan haurem d'aguantar l'escarni i la discriminació cap a la nostra cultura?
Si estem en una democràcia, quin dret té un tribunal, que fa temps que s'ha de renovar i que s'ecull a dit entre els dos partits polítics majoritaris, a retallar un estatut votat pel poble?
Tot plegat sembla una presa de pèl! I, és clar, ara venen eleccions, tots ens hem d'afanyar a prendre posicions per a veure si podem arrencar un vot més a una població que cada cop n'està més farta d'uns polítics que parlen molt i no fan res de res!
Aixxxx anna... saps que a mi no m'agradat mai parlar de política, però aquesta vegada en tinc que dir una coseta. L'altre dia, parlant amb el David li deia. Cari, no sóc independista, sóc catalana i espanyola, això és el que sempre m'han ensenyat. Tinc el cor dividit per mitja espanya. Però ara mateix amb tot això que han fet amb l'estatut, crec que ho sóc.
ResponEliminaSom una nació, tenim la nostra llengua, a part de la castellana, no espanyola (que no existeix), i per ser d'on som tenim que aguantar moltes coses, comentaris, de persones impertinents, que a més, moltes vegades, parlen des de la ignorància.
Com som persones de Catalunya, directament som dolentes... Increible, però cert, que avui dia la gent pensi així...
Aquesta setmana santa, em vaig barallar amb el germà de la meva mare, estava parlant de "lo bien que viven los catalanes con ese nivel de vida tan alto". Anna, em va molestar molt, però molt. Al final, per no contestar-li de la mateixa manera, volia marxar, però no ho vaig fer per que tothom estava a taula, i és una falta d'educació. Això sí, no vaig dinar res.
Però no pensen igual amb els impostos, no??? Tenim que pagar molt més que altres comunitats, per que si no, sense aquests diners, molta gent no podria tenir la vida que té.
A partir d'ara ho penso i no em callaré, si Catalunya vol independència, jo vull independència, per que sóc catalana, i sempre ho seré.
Per cert, és estrany parlar català entre nosaltres... suposo que no he fet gaire faltes... jejeje. Si no, disculpa
Si, sé molt bé que no t'agrada gaire parlar de política, per això aprecio molt el teu comentari i demostra fins a quin punt, tot aquest embolic de l'Estatut ha arribat a tocar els ànims de molta gent. Però el que em sembla més trist és que tenint l'oportunitat de ser un estat plural i ric amb totes les nacionalitats i cultures com té Espanya, continuen negant que Catalunya és una nació. Ho considero un insult a la intel·ligència humana!! I lo dels impostos tens tota la raó, això de la solidaritat està molt bé, però això sembla una broma!! Nosaltres som els pringats d'aquest país!! No callis més, no! Si no tenen raó els hi has de dir!!
ResponElimina