dimarts, 6 d’abril del 2010

Nostàlgia amb aires de muntanya


És increïble els sentiments i records que et poden transmetre un indret. Aquest petit llogaret que apareix a la fotografia es diu Moror (increïblement apareix en el google maps!!) es troba al Pallars Jussà, i on, si no recordo malament, només hi viu una família, la resta de cases són de gent que hi va a passar el cap de setmana i les vacances. Doncs aquest petit indret, que molt pocs tenen la sort de conèixer, és un dels llocs on més he jugat i corregut tota la meva infància.

És estranya la sensació que desperta tornar a un lloc on hi tens tants records d'infància, d'estones passades al carrer jugant, corrent i rient. La melancolia dels temps passats comença a deixar-se veure quan t'apropes a la trentena...En aquest petit poble, en el que el temps no existeix, on aquest sembla que passi mooolt a poc a poc, potser hi he passat algunes de les hores més felices de la meva infància. Tan atemporal que sembla ara i tan de pressa que semblava passar aleshores, quan mai en tenies prou de voltar pel carrer inventant vés a saber quin joc o història. Aquesta és la sensació agredolça de nostàlgia que em fan venir els aires de muntanya, en concret el Montsec d'Ares. Un lloc tan familiar i que feia tan temps que no havia gaudit, esperem tornar-hi més sovint a partir d'ara...