dimecres, 1 de desembre del 2010

#28N


Des d'aquest diumenge passat, quan van tenir lloc les eleccions al Parlament de Catalunya 2010, tenim un nou panorama polític que mereix una reflexió. L'enfondrament del tripartit, un fet que tothom esperava, s'ha fet realitat i ha donat pas a una Catalunya més conservadora. Es diu que, en part, és fruit del mateix sunami conservador que està recorrent tot Europa.
Tot i així, hi ha fenòmens propis que no es poden ignorar, com ara la manifesta mala comunicació del govern tripartit i el guirigall de fons que l'ha acompanyat tota la legislatura. Está força clar que han fet més soroll les desavinences dels socis de govern que les seves polítiques.
D'altra banda, la manca de lideratge del partit amb més representació dins del govern també és un fet a destacar. El sr. Montilla, amb tots els meus respectes, és un bon polític i un fantàstic gestor, però amb els temps que corren la gent vol algú que tingui carisma i lideratge, virtuts que, malauradament, no destaquen en el nostre president en funcions.
Tots aquests fets, sumats a la sentència de l'Estatut i la divisió de l'independentisme donen com a resultat el Parlament de la pròxima legislatura: més conservador (amb la victòria de CIU i l'augment històric del PP), tot i que ICV-EUIA han resistit l'envestida i només han perdut 2 escons, la debacle del PSC i ERC (en que el divide y vencerás s'ha fet una realitat i a més ha acusat entre el seu electorat una desafecció a causa de la seva participació en el tripartit) i, d'altra banda, més fragmentat ja que amb l'entrada de SI, ara ja compta amb 7 forces en comptes de 6.
Però deixant de banda la marea blava que va tenir lloc el passat diumenge amb la victòria de CIU a totes les comarques catalanes, em preocupa més l'augment de representació del PP com a tercera força, ja que un associació CIU-PP no crec que fos el que buscaven els votants convergents per a la legislatura que iniciem. La pujada del PP pot ben bé ser en part una fuga de vots del PSC i de la mobilització de votants populars que per les autonòmiques es solien quedar a casa (que m'aventuro a suposar que pot ser fruit d'una suma de la renovació del partit i la por als independentistes...).
Tot i aquest panorama poc inspirador, encara hi ha un fenòmen que em preocupa més i ens hauria de preocupar a tots: l'augment de la xenofòbia reflexat en l'increment dels vots a PXC, que ha estat a punt d'entrar en el Parlament. Aquesta fàcil i demagògica associació d'idees d'immigració i crisi econòmica (que d'altra banda comparteix amb el PP), haurien d'estar sancionades de la mateixa manera que ho está l'exaltació al terrorisme, perquè idueixien a comportaments racistes, xenòfobs i intolerants i atempten contra la convivència pacífica de la nostra societat.